Activitats “Mil dimonis” agost 2016

Aquest mes el projecte “2016. Un any de mil dimonis” visita els dos pobles amb els dimonis més rabiosos del Pla!

Cartell_Dimonis_Agost

Anuncis

El dimoni dels cossiers d’Algaida

El dimoni d’Algaida acompanya als cossiers en les seves sortides en motiu del patró, Sant Honorat, i per les festes de Sant Jaume.

L’origen concret dels cossiers d’Algaida és desconegut però la semblança amb els cossiers de Montuïri fa pensar amb una relació molt estreta. La primera documentació escrita que s’ha localitzat és del segle XIX. A la dècada dels anys seixanta del segle XX es va desvirtuar l’essència del grup degut a què començaren a actuar per a turistes en un establiment de restauració. Aquest fet propicià la seva desaparició fins l’any 1972 en què a iniciativa d’un grup de joves es va recuperar la dansa gràcies a les informacions orals de mestre Joan Tiu, antiga dama. El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar i des de llavors no s’ha interromput.

El grup el formen sis balladors, la dama i el dimoni. Els cossiers porten capell de palla plegat en forma de teula de color decorat amb cintes, flors i estampes de sants. Vesteixen una esclavina blanca amb ornaments de cintes i estampes de sants sobre una camisa blanca i una falda ampla de color diferent al del capell. També porten una falda de la mateixa tonalitat del capell d’on surten cintes, a sota hi porten calçons amples i blancs. Porten calces amb cascavells entrecreuats a les cames i espardenyes blanques. A les mans porten mocadors llargs i brots de murtra a l’hivern, per Sant Honorat, i d’alfabeguera, a l’estiu per Sant Jaume. Els colors que combinen són el verd, groc i vermell.

La dama era interpretada antigament per part d’un home però des de la recuperació és una dona. Porta capell d’ala ampla blanc lligat amb una cinta vermella, una brusa blanca decorada amb estampes de sants i una falda llarga d’on també pengen cintes.

El dimoni porta un vestit negre amb decoració amb motius infernals, una màscara amb banyes i una barrota de fusta a les mans.

Les danses dels Cossiers d’Algaida s’interpreten en la majoria dels casos acompanyades del so del flabiol i el tamborino. Aquestes són Mestre JoanEls reisFlor de MurtaDansa Nova, Obriu-nosMercançóTitoieta (sempre és la darrera i es mata al dimoni), les Bombes (serveix per acompanyar les autoritats i també hi són la xeremia) i l’Oferta (s’executa dins l’església davant la relíquia del sant).

Inauguració “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca” a Algaida

Ahir, 20 de juliol, en el marc de les festes de Sant Jaume d’Algaida, vàrem du a terme la inauguració de l’exposició “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca” al Casal Pere Capellà (C/ dels Cavallets, 22). L’exposició romandrà oberta fins el 26 de juliol de 18:30 a 21h, i va acompanyada de l’espai educatiu Ludoteca endimoniada!

A l’acte hi assistiren Carme Castells, directora gerent de la Fundació Casa Museu, Maria Antònia Mulet, batlessa d’Algaida, i Margalida Garcies, regidora de cultura de l’Ajuntament d’Algaida.

Posteriorment el professor Jaume Guiscafrè impartí una interessant conferència sobre el dimoni i la seva presència a les rondalles.

Aquí teniu el recull de fotografies dels actes.

El dimoni de Santa Pràxedes, Petra

El 21 de juliol és la festivitat de Santa Pràxedes, patrona del municipi de Petra i per tant festa grossa al poble on com sabem “el dimoni s’hi va retre”. Precisament, un dels protagonistes de les festes és el dimoni qui es dedica a encalçar i a repartir garrotades als qui gosen posar-s’hi per davant.

La primera sortida del dimoni es du a terme el matí  del dia 20 de juliol, dissabte de Santa Pràxedes, en què es du a terme la recollida de joies per part del dimoni acompanyat per la colla de xeremiers. Les joies recollides seran el que constituiran els premis de les corregudes. L’horabaixa del mateix dia torna a sortir des de l’ajuntament, aquesta vegada acompanyat de la banda de música, i recorrerà, barrota en mà, els carrers del poble encalçant a grans i petits. La darrera sortida del dimoni la fa el dia mateix de la patrona, el matí , abans de l’ofici religiós.

Malgrat que Pràxedes, o la variant popular, Pixeris, no sigui un nom molt comú avui dia, sí que es tracta d’una advocació que antigament fou molt popular. De fet, és el primer patronatge acreditat històricament del Regne de Mallorca i el seu culte i devoció foren extraordinaris al llarg de la baixa Edat Mitjana. Les seves restes reposen a la capella de santa Anna del palau de l’Almudaina. L’explicació de la presència de les relíquies de la santa a Mallorca es pot llegir als Flos Sanctorum, una col·lecció de texts medievals on es descriu la vida dels sants. L’any 1341, en plena Guerra dels Cents Anys, el rei Eduard I d’Escòcia (1282-1364) i el de França, Felip VI (1293-1350), es varen retre a un torneig. El rei francès, conscient de què per la seva avançada edat no podria enfrontar-se en el duel, va sol·licitar l’ajuda del seu nebot i rei de Mallorca, Jaume III. El rei mallorquí derrotà a l’escocès i com a recompensa demanà a son oncle les relíquies de santa Pràxedes. A la seva arribada a Ciutat de Mallorca, el gremi de paraires de la ciutat fou distingit amb l’honor de formar part de la comitiva que traslladava el reliquiari de la santa des de Porto Pi fins al Palau de l’Almudaina. Segons les fonts, els paraires havien posat tan esment en ornamentar els carrers per on passava la comitiva que els hi fou atorgat en exclusiva el patronatge de santa Pràxedes.

Des de llavors el seu culte era festejat anualment amb processions solemnes, fins que a la segona meitat del segle XVII va començar a decaure.

 

Activitats “Mil dimonis” juliol 2016

Ja hem començat el juliol i això vol dir que tots els dimonis del Pla de Mallorca ja estan rabiosos per sortir del seu cau!!! Els nostres “Mil dimonis” no hi poden mancar i faran recorregut durant tot l’estiu per les principals festes del Pla. Aquest juliol ens esperen a Manacor, Petra i Algaida! Aquí teniu el calendari d’activitats!

Cartell_Dimonis juliol

Presentació de la “ludoteca endimoniada”

El proper divendres 8 de juliol a les 18h es durà a terme la presentació del nous materials didàctics del projecte “2016. Un any de mil dimonis”. Es farà a la Institució Antoni Maria Alcover, de Manacor, en el marc de l’exposició “Mil dimonis un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca”.

La ludoteca endimoniada pretén ser un espai didàctic que acompanyarà les itineràncies de l’exposició amb l’objectiu d’ajuntar una proposta lúdica i una dinàmica didàctica per tal de què els infants que visitin l’exposició aprenguin del món dimonier jugant.

La ludoteca endimoniada es compon de cinc jocs creats pel col·lectiu “Ludoteca de jardí”, conformat per Xavier Bernadet i David Sapinya. “Ludoteca de Jardí” desenvolupa espais de joc autònom i no dirigit on els materials parlen per si mateixos. En aquests ambients infants, joves i adults es retroben amb el joc, entre ells i amb ells mateixos des de l’exploració i des de l’experimentació. Treballen en diferents ambients amb materials molt diversos però sempre naturals i amb dimensions que sorprenen. Construeixen espais on l’important és deixar-se portar per la intuïció de descobrir com jugar.

Pel projecte “2016. Un any de mil dimonis” han desenvolupat cinc jocs en què els dimonis hi són els protagonistes i que ens permetran conèixer i reconèixer els actors de les festes dimonieres de Mallorca.

La Ludoteca endimoniada obrirà les portes el divendres 8 de juliol a les 18h, a la Institució A. M. Alcover de Manacor. Hi estau tots convidats!

 

“Diabolus in musica”. Danses i músiques del dimoni

El passat dimecres, 1 de juny, es va du a terme a la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, en el marc de l’exposició “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca” que romandrà oberta al públic fins el 30 de juny, la conferència “Diabolus in musica. Danses i músiques del dimoni” impartida per Francesc Vicens.

Francesc Vicens és Doctor en Musicologia per la UAB i des de 2004 desenvolupa diversos treballs de camp sobre música i oralitat a Mallorca, especialitzant-se amb les tonades de feina, el cant de la Sibil·la i la dimensió festiva de la música. Sobre aquests temes ve impartint conferències i cursos de formació continuada que l’han portat a les aules del CEP, l’ESMUC (Barcelona), l’Espai Mallorca, el Conservatori de Las Palmas, el Conservatori Superior de les Illes Balears i la UIB. Al mateix temps, el seu interès per la música i la història de l’art l’ha portat a realitzar una tesi doctoral interdisciplinar sobre la iconografia musical del romànic hispànic. Ha publicat en diverses revistes nacionals i internacionals temes d’iconografia musical, d’etnomusicologia i historiografia musical a Mallorca. I ha publicat ressenyes de llibres i CD’s en premsa i revistes especialitzades. Des de l’any 2003 es dedica a la docència universitària. És professor titular acreditat al CESAG (Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez) i ha impartit cursos d’Història de la Música als Conservatoris Municipal de Palma, Professional i Superior de les Illes Balears i a la UIB.

La conferència de Vicens es va centrar en fer un repàs de la història de la música a través de l’expressió diabolus in musica, expressió d’origen medieval. De fet, diabolus in musica es tracta d’un interval de quarta augmentada, és a dir un interval que abasta tres tons sencers. Aquest interval rep aquesta denominació pel fet de què produeix un so estrany que l’ha associat a tot un món de supersticions, llegendes i mals averanys. És un interval que des de temps medievals representa allò prohibit, a la incertesa i que també per mor d’aquest tret, ha estat constant al llarg de la història de la música.

A partir d’aquí Vicens féu un recorregut per la història iconogràfica de la música, sobretot destacant la importància de la iconografia del diable en l’art romànic, en molts de casos lligat a escenes musicals i de dansa que representen el caos d’allò maligne enfront al hieratisme de les figures sagrades sovint representades pels profetes, el rei David tocant la lira o els 24 ancians de l’Apocalipsi tocant instruments de corda.

Altre moment cabdal és el Romanticisme, del segle XIX, en què neix la figura del geni romàntic vinculat al virtuosisme tècnic fins al punt que hom a caracteritzat la música del Romàntic com a música del dimoni per la seva complexitat tècnica. En aquest sentit cal destacar al músic Giuseppe Tartini qui va compondre la Sonata per violí en Sol menor, més coneguda com a el Tri del diable, famosa per ser una peça molt difícil d’executar encara ara. La història de la composició d’aquesta peça s’inicia amb un somni del músic. Tartini va somniar que el dimoni li va aparèixer demanant-li ser el seu servent. Tartini li va entregar el seu violí per posar-lo a prova i el diable va començar a tocar amb tanta virtuositat que Tartini va quedar extasiat. Quan va despertar va provar de compondre el que havia tocat el diable en el seu somni i va sorgir aquesta sonata que segons el mateix Tartini és el millor que va compondre en la seva vida.

La imatge de l’encapçalament és de l’escena del somni de Tartini, obra de Louis-Léopold Boilly de l’any 1824.

Diabolus in musica arriba al segle XX de la mà del grup de thrash metal Slayer amb el seu treball de 1998 titulat precisament “Diabolus in musica”.