Al petit poble de Tufara, proper als Abruços, viuen el temps de Carnaval amb efervescència i amb una estètica tradicionalista. El dia més important, el Martedì grasso, la vila escenifica el retorn de les forces naturals amb motiu de la celebració de la passió i la mort de Dionís, un déu amb forta vinculació amb el món del camp, la vinya i la vegetació en general. El moment central de la celebració, però, no el regeix la figura del déu sinó una dansa demoníaca. El Diavolo de Tufara vesteix la màscara més antiga de la regió i desfila sota set pells de cabra. Es diverteix pels carrers i per les places del poble; crida, persegueix el públic, sedueix les dones i s’entreté interactuant amb altres personatges que l’acompanyen en tot moment: els folletti, les mortes, etc. A més, s’encara d’una manera grotesca amb la figura de l’U Pisciatur, caràcter que representa l’alegria i la joia enfront a la impremta tenebrosa del Diavolo. El ritual, producte d’un món que fa
pocs anys continuava essent eminentment agrari, combina el carnaval amb algunes pràctiques catòliques que, tot i això, no s’immisceixen en el ball del dimoni.
Un món de mil dimonis 