La Colla de diables del Centre Cultural de Sant Joan

Podem afirmar que la colla de diables de Sant Joan va ser la que va encetar la pràctica de les colles de correfoc a les Illes, pràctica que any rera any ha agafat una embranzida que ens permet parlar-ne com un element festiu ben arrelat al nostre territori.

El grup de diables de Sant Joan neix fruit de les inquietuds dels joves components de ball folklòric del Centre Cultural que havia realitzat diversos intercanvis amb grups de Catalunya. Fou amb la visita de poblacions del principat, com per exemple Mataró, on aquests joves varen conèixer els “Correfocs”. D’aquesta manera, l’any 1993, en el marc de les festes patronals del poble el mes d’agost es va presentar la Colla de Diables del Centre Cultural de Sant Joan. El seu objectiu primer era cercar la diversió dels participants i prengueren com a model, com no podia ser d’altra manera, els correfocs que havien conegut al Principat.

Els primers correfocs tenien un recorregut molt curt al voltant de la plaça del poble. En aquests primers espectacles només hi intervenien quatre diableses (nom que s’empra a Mataró per referi-se als dimonis participants). Pràcticament no hi havia intervenció del públic, el qual es limitava a observar l’actuació. Els primers anys el correfoc acabava amb una refrescant xeringada, consistia en una ruixada d’aigua i simbolitzava la contraposició dels elements “foc” i “aigua”. Després d’uns anys continus de sequera es va suspendre la xeringada. Amb els anys es va ampliar el nombre de diables i s’hi varen incorporar noves figures i objectes de foc prenent d’exemple l’espectacle que organitzava Iguana Teatre “Nit de Foc”. L’any 1998 s’hi incorpora una bèstia de foc anomenada els Corbs de Sant Nofre.

Els darrers anys la colla ha optat per tornar a un estil clàssic pur sense massa figures ni massa objectes de foc. Els diables rarament envesteixen al públic i només interactuen amb les persones que s’hi acosten i volen participar del correfoc. La colla ha arribat a tenir una trentena de components i durant uns anys va tenir una secció infantil de diables amb una quinzena de membres.

Els vestits són obra de Margalida Bauzà Bauzà, modista santjoanera, i consisteixen en una casaca negra i una calçons vermells. La capa és de tipus 3/4 i duu una caputxa amb les banyes incorporades. Una franja de flames decora la part baixa de la casaca i els baixos dels calçons. La vestimenta es completa amb picarols enganxats als turmells i una maça per cada diable, encara que qualcun substitueix la maça per una forca de fusta o metall.

El Centre Cultural insisteix a denominar els qui formen la colla com a “diables” per distingir-los dels “dimonis” tradicionals de Mallorca.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s