Dimoni o ogre, segons el context, el NAMAHAGE pren vida a diversos indrets de la península d’OGA el dia de Cap d’any. Rep el nom del ritual NAMAHAGE, que clou l’any i que nasqué, probablement, de certes creences relacionades amb la purificació i la purga dels mals causats pel fred, i amb la mort de l’hivern que, al Japó l’entenen com a temps per antonomàsia de pràctiques sedentàries i pròximes a conductes mandroses. A Oga consideren que els NAMAHAGE són dimonis vinguts de fora; treballadors xinesos per a alguns, mariners d’origen llunyà per a uns altres o, fins i tot, budistes que vivien a les muntanyes i que s’acabaren transformant en ogres. Per tant, amb la condició que el fet de ser externs els atorga, tenen una dimensió desestabilitzadora de l’ordre. La figura del NAMAHAGE esdevé un revulsiu contra la passivitat social instaurada els darrers mesos de l’any. En el ritual de Cap d’Any, els homes fadrins de cada localitat es vesteixen amb llargs abrics de palla, anomenats KEDE, o KENDE o KEDASHI. Duen guants i sabates també folrades de palla, i armen llargs ganivets fets de fusta i bastons guarnits amb tires de paper. Els joves, un cop vestits, es passegen pels carrers entrant a les cases intenció d’espantar els infants, tot cridant: “Hi ha nins plorant aquí? Me’n menjaré les orelles! Hi
ha nins dolents aquí? Me’ls enduré a les muntanyes!” Els NAMAHAGE adopten formes i fins i tot denominacions diverses en cada regió.
Un món de mil dimonis 