Els habitants dels pobles muntanyencs de la Valàquia morava, a la república de Txèquia, interrompen el fred hivernal durant uns dies perquè els dimonis puguin jutjar a la seva voluntat el comportament anual dels més petits de la regió baix l’autoritat de Santa Claus (Miulás), autèntic governador de les muntanyes entre el 3 i el 5 de desembre. Al sant l’acompanyen els esperits de la mort, els Smrt, i un reguitzell de dimonis als quals els locals anomenen Certi. Els Certi esdevenen un element central durant la celebració de Sant Nicolau, tant per nombre de participants com per la funció que duen a terme. Són molts els veïnats que s’aboquen al carrer sota robes i màscares diverses, que varien de poble a poble, i simulen baralles i balls de fuets i de garrots per animar les jornades. Però el paper central se’l reserven al circuit que duu a Sant Nicolau casa per casa… els Certi es mantenen tranquils i jovials si ensumen infants que han tengut un comportament assenyat durant l’any que acaba, però si el sant detecta entremaliadures no dubta a enviar els dimonis a espantar els més menuts i a amenaçar-los, a la manera de l’home del sac, d’endurse’ls a l’infern si l’any següent no fan prou bonda. Ara bé, sant i dimonis, com a Mallorca, representen una autoritat molt relativa i són fàcils de corrompre. A Valàquia en tenen prou amb una copeta de conyac (palénka) per perdonar qualsevol pecat i per atorgar qualsevol vènia, fins i tot a la criatura més trapella del poble.
Fotografia de Friso Spoelstra
Un món de mil dimonis 