El dimoni d’Algaida acompanya als cossiers en les seves sortides en motiu del patró, Sant Honorat, i per les festes de Sant Jaume.
L’origen concret dels cossiers d’Algaida és desconegut però la semblança amb els cossiers de Montuïri fa pensar amb una relació molt estreta. La primera documentació escrita que s’ha localitzat és del segle XIX. A la dècada dels anys seixanta del segle XX es va desvirtuar l’essència del grup degut a què començaren a actuar per a turistes en un establiment de restauració. Aquest fet propicià la seva desaparició fins l’any 1972 en què a iniciativa d’un grup de joves es va recuperar la dansa gràcies a les informacions orals de mestre Joan Tiu, antiga dama. El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar i des de llavors no s’ha interromput.
El grup el formen sis balladors, la dama i el dimoni. Els cossiers porten capell de palla plegat en forma de teula de color decorat amb cintes, flors i estampes de sants. Vesteixen una esclavina blanca amb ornaments de cintes i estampes de sants sobre una camisa blanca i una falda ampla de color diferent al del capell. També porten una falda de la mateixa tonalitat del capell d’on surten cintes, a sota hi porten calçons amples i blancs. Porten calces amb cascavells entrecreuats a les cames i espardenyes blanques. A les mans porten mocadors llargs i brots de murtra a l’hivern, per Sant Honorat, i d’alfabeguera, a l’estiu per Sant Jaume. Els colors que combinen són el verd, groc i vermell.
La dama era interpretada antigament per part d’un home però des de la recuperació és una dona. Porta capell d’ala ampla blanc lligat amb una cinta vermella, una brusa blanca decorada amb estampes de sants i una falda llarga d’on també pengen cintes.
El dimoni porta un vestit negre amb decoració amb motius infernals, una màscara amb banyes i una barrota de fusta a les mans.
Les danses dels Cossiers d’Algaida s’interpreten en la majoria dels casos acompanyades del so del flabiol i el tamborino. Aquestes són Mestre Joan, Els reis, Flor de Murta, Dansa Nova, Obriu-nos, Mercançó, Titoieta (sempre és la darrera i es mata al dimoni), les Bombes (serveix per acompanyar les autoritats i també hi són la xeremia) i l’Oferta (s’executa dins l’església davant la relíquia del sant).
Un món de mil dimonis 