El dimoni dels cossiers d’Algaida

El dimoni d’Algaida acompanya als cossiers en les seves sortides en motiu del patró, Sant Honorat, i per les festes de Sant Jaume.

L’origen concret dels cossiers d’Algaida és desconegut però la semblança amb els cossiers de Montuïri fa pensar amb una relació molt estreta. La primera documentació escrita que s’ha localitzat és del segle XIX. A la dècada dels anys seixanta del segle XX es va desvirtuar l’essència del grup degut a què començaren a actuar per a turistes en un establiment de restauració. Aquest fet propicià la seva desaparició fins l’any 1972 en què a iniciativa d’un grup de joves es va recuperar la dansa gràcies a les informacions orals de mestre Joan Tiu, antiga dama. El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar i des de llavors no s’ha interromput.

El grup el formen sis balladors, la dama i el dimoni. Els cossiers porten capell de palla plegat en forma de teula de color decorat amb cintes, flors i estampes de sants. Vesteixen una esclavina blanca amb ornaments de cintes i estampes de sants sobre una camisa blanca i una falda ampla de color diferent al del capell. També porten una falda de la mateixa tonalitat del capell d’on surten cintes, a sota hi porten calçons amples i blancs. Porten calces amb cascavells entrecreuats a les cames i espardenyes blanques. A les mans porten mocadors llargs i brots de murtra a l’hivern, per Sant Honorat, i d’alfabeguera, a l’estiu per Sant Jaume. Els colors que combinen són el verd, groc i vermell.

La dama era interpretada antigament per part d’un home però des de la recuperació és una dona. Porta capell d’ala ampla blanc lligat amb una cinta vermella, una brusa blanca decorada amb estampes de sants i una falda llarga d’on també pengen cintes.

El dimoni porta un vestit negre amb decoració amb motius infernals, una màscara amb banyes i una barrota de fusta a les mans.

Les danses dels Cossiers d’Algaida s’interpreten en la majoria dels casos acompanyades del so del flabiol i el tamborino. Aquestes són Mestre JoanEls reisFlor de MurtaDansa Nova, Obriu-nosMercançóTitoieta (sempre és la darrera i es mata al dimoni), les Bombes (serveix per acompanyar les autoritats i també hi són la xeremia) i l’Oferta (s’executa dins l’església davant la relíquia del sant).

Anuncis

El dimoni de Santa Pràxedes, Petra

El 21 de juliol és la festivitat de Santa Pràxedes, patrona del municipi de Petra i per tant festa grossa al poble on com sabem “el dimoni s’hi va retre”. Precisament, un dels protagonistes de les festes és el dimoni qui es dedica a encalçar i a repartir garrotades als qui gosen posar-s’hi per davant.

La primera sortida del dimoni es du a terme el matí  del dia 20 de juliol, dissabte de Santa Pràxedes, en què es du a terme la recollida de joies per part del dimoni acompanyat per la colla de xeremiers. Les joies recollides seran el que constituiran els premis de les corregudes. L’horabaixa del mateix dia torna a sortir des de l’ajuntament, aquesta vegada acompanyat de la banda de música, i recorrerà, barrota en mà, els carrers del poble encalçant a grans i petits. La darrera sortida del dimoni la fa el dia mateix de la patrona, el matí , abans de l’ofici religiós.

Malgrat que Pràxedes, o la variant popular, Pixeris, no sigui un nom molt comú avui dia, sí que es tracta d’una advocació que antigament fou molt popular. De fet, és el primer patronatge acreditat històricament del Regne de Mallorca i el seu culte i devoció foren extraordinaris al llarg de la baixa Edat Mitjana. Les seves restes reposen a la capella de santa Anna del palau de l’Almudaina. L’explicació de la presència de les relíquies de la santa a Mallorca es pot llegir als Flos Sanctorum, una col·lecció de texts medievals on es descriu la vida dels sants. L’any 1341, en plena Guerra dels Cents Anys, el rei Eduard I d’Escòcia (1282-1364) i el de França, Felip VI (1293-1350), es varen retre a un torneig. El rei francès, conscient de què per la seva avançada edat no podria enfrontar-se en el duel, va sol·licitar l’ajuda del seu nebot i rei de Mallorca, Jaume III. El rei mallorquí derrotà a l’escocès i com a recompensa demanà a son oncle les relíquies de santa Pràxedes. A la seva arribada a Ciutat de Mallorca, el gremi de paraires de la ciutat fou distingit amb l’honor de formar part de la comitiva que traslladava el reliquiari de la santa des de Porto Pi fins al Palau de l’Almudaina. Segons les fonts, els paraires havien posat tan esment en ornamentar els carrers per on passava la comitiva que els hi fou atorgat en exclusiva el patronatge de santa Pràxedes.

Des de llavors el seu culte era festejat anualment amb processions solemnes, fins que a la segona meitat del segle XVII va començar a decaure.

 

El dimoni dels cossiers de Manacor

El dimoni dels cossiers de Manacor surt a les dues sortides que fa el grup de dansaries a l’any. Fou recuperat l’any 2006, anys després de la recuperació dels cossiers.

La dansa dels cossiers és una de les cinc danses rituals de les quals disposa, actualment, el poble de Manacor: els Cossiers, els Moretons, els Indis, els Nanets i les Dames. Se n’ha conservat documentació escrita des del segle XVIII fins a mitjan segle XX, data en la qual deixaren de ballar. El ball fou recuperat el maig de 1981 gràcies a la tasca desinteressada de persones compromeses amb la cultura del poble els quals a partir de les fonts orals posaren en marxa el grup de dansaires.

Des de 1990 l’Escola Municipal de Mallorquí n’és la responsable, custodia els vestits, organitza els assajos i du a terme accions de promoció i divulgació de la dansa amb l’objectiu de donar a conèixer la seva importància com a element del patrimoni festiu i immaterial de Manacor.

Actualment, dansen el dia del pregó de les Fires i Festes de Primavera (darrer divendres de maig) i el dia de la festa del Sant Crist (dia de la Cinquagesma). Els Cossiers són, actualment, set: sis cossiers i una dama. El dimoni vesteix indumentària de tela de sac amb motius pintats en colors vermell i verd, la caputxa fa la funció de carota i porta les banyes incorporades de la mateixa tela que el vestit. els atributs d’aquest dimoni són una barrota i cintes i picarols fermats a la cintura. També els acompanya una colla de xeremiers (xeremies, flabiols i tamborí).

Executen cinc balls diferents tot fent el seu recorregut pels carrers de Manacor: el Peuet, la Balanguera (versió llarga), la Balanguera (versió curta), els Broquers (únic ball de bastons a Mallorca) i la Processó (ball d’acompanyada, interpretat també per les xeremies). Després dels balls, els dansaires reparteixen un brotet de romaní com a símbol de festa i de primavera.

Font: Escola Municipal de Mallorquí (http://www.escolademallorqui.cat/)

Dimonis de Sa Pedrera de Muro

L’Associació Dimonis de Sa Pedrera fou creada l’any 2006 i consta de cinquanta cinc membres. El seu principal objectiu que es marquen els seus responsables és el de potenciar la figura del dimoni i del foc a les festes populars de les Illes Balears, concretament a les patronals de Sant Antoni i Sant Joan del poble de Muro.

Per Sant Antoni el correfoc serveix d’acte d’inici de les festes de Sant Antoni i es caracteritza per la seva espectacularitat amb encesa de campanar inclosa. Es tracta d’una colla que dedica una acurada elaboració per a cada correfoc que preparen i també es dediquen als petits formats.

Els vestits dels dimonis són de cotó blanc, en forma de cassot i calçons amples amb una corda de picarols fermada a la cintura. Tòfol Sastre, artista de Muro, fou l’encarregat de les pintures que cobreixen el vestit. Les carotes són de fibra de vidre i va cosida a una caputxa de pell.

Normalment les sortides a Muro de la colla són cinc al llarg de l’any, per Sant Antoni, per la festa del llibre el mes d’abril, per les festes patronals de Sant Joan, a l’agost a les festes de les Casetes dels Capellans de Can Picafort i finalment a la festa de la Carabassa el mes de novembre. Els deu membres de la batucada Renovers de Sa Pedrera són els acompanyants dels dimonis als correfocs.

Més informació: http://www.dimonisdesapedrera.org/

 

Els dimonis de Sant Antoni, de Son Carrió

Els dimonis de Sant Antoni oficials de Son Carrió són tres, dos de Grossos que són un original i un altre que és còpia i és el que surt per conservar el més antic, i el dimoni Petit. Llavors n’hi ha una vintena de dimonis boiets que els acompanyen. Surten a la revetla de Sant Antoni a l’encesa de foguerons i el dia 17 a les beneïdes.

Totes les carotes són fetes per Jaume Blai. Jaume Blai es va iniciar en el món de les carotes gairebé per casualitat l’any 1983, quan decidí junt amb uns amics del servei militar participar en la Trobada de Dimonis que es celebrà aquell mateix any a Son Carrió. De llavors ençà han estat moltes les trobades en les quals ha participat, a Son Servera, a Muro, a Alcúdia, etc. Va ser llavors quan el públic, sorprès pel seu talent, va començar a encomanar-li carotes i es capbussà plenament dins aquesta afecció que encara ara li perdura. Al llarg de la seva trajectòria ha recuperat varis motlles antics i n’ha fet còpies, tot i que les seves creacions són fruit de la seva intervenció i disseny. Gràcies a les banyes de boc, la llana, les dents de porc o cabra, els esperons de gall i molta imaginació i temps, Jaume Blai ha recreat una vintena de màscares de dimonis que recobren vida durant les festes de Sant Antoni.

Dimonis de Factoria de So (Santa Maria)

Els dimonis de Santa Maria començaren com a Grollers de Sa Factoria per les festes de Sant Antoni de l’any 1999, en un principi com a grup de cercavila que animava i anunciava les festes, basant el vestuari en la imatgeria mediterrània, així com en una mica d’inventiva i col·laboració de tots aquells que en aquells moments formaven part de Factoria de So. Al mateix temps es va pensar en fer un espectacle amb foc i pirotècnia i en honor a sant Antoni i al dimoni, i als foguerons es va fer el mateix any 1999 el primer correfoc. Arran de l’èxit d’aquell primer correfoc varen anar alternant les dues maneres d’actuar, encara que avui en dia, al que més es dediquen és als correfocs.

A mesura que passaven els anys la colla ha anat muntant diversos espectacles representant la lluita entre el bé i el mal, lluita, segons afirmen, “que sempre ha estat la finalitat comú de totes les llegendes, històries, rondalles, en definitiva, el tema principal de la cultura popular de Mallorca i en general de tota la Mediterrània, deixant sempre, en als seus espectacles, una porta oberta a la imaginació del que hi vol participar”.

Els Dimonis de Sa Factoria varen ser la quarta colla de dimonis que es va fer a Mallorca i han passat de fer un correfoc, màxim dos, a l’any, durant els tres primers anys, a fer-ne molts més arreu de tota Mallorca en els darrers quatre anys de la nostra existència (Binissalem, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Pollença, Pla de na Tesa, Port d’Andratx, Bunyola, Ciutat, Llucmajor, Muro, Llubí, etc.) i actuacions a fora de l’illa (Festes de Gràcia a Barcelona i al 25è festival folk a Pardinhas (Lugo)). També han organitzat vàries trobades de dimonis per realitzar una vesprada de convivència entre les colles mallorquines.

A partir de 2002 els Grollers de Sa Factoria van fer un tema específic pels correfocs (incloent-hi variants damunt l’espectacle que s’ha de realitzar) i junt amb l’actuació dels dimonis va néixer Foktoria de Por, unint un joc de llum, espurnes, foc, fum i renou a una música plena de vida i ritme.

Intenten que l’espectacle no sigui massa llarg, però sí molt intens, ple de tot el millor que poden donar i alguna dolenteria (sinó no serien dimonis), innovant cada vegada més, però sempre conservant un caràcter tradicional. Cada vegada són més agosarats, introdueixen noves tècniques, nous aparells, noves formes amb la intenció d’esdevenir un espectacle d’entreteniment.

[Font: http://www.factoriadeso.org/]

Els dimonis de Lloret de Vistalegre

Els dimonis des de sempre han estat protagonistes destacats de les festes de Sant Domingo que es celebren a Lloret de Vistalegre que es celebren a principis d’agost.

No s’ha pogut confirmar la intervenció del dimoni als balls dels cossiers o a les festes que es celebraven als segles XVII i XVIII. El que sí que és evident és que el dimoni Cucarell és un protagonista significatiu en els programes de festes del segle XX. Malgrat que no és present als programes de principis de segle és ben coneixedor que mestre Bernat Corredor era el dimoni del poble. En aquest sentit és destacable la nota que acompanya el programa de festes de l’any 1928: “Nota: Los adornos e iluminaciones harán la delicia de los asiduos concurrentes, y el COCODIMONI el espanto de chicuelos y traviesos.”

El dimoni llorità encarnat per mestre Bernat Corredor fou un dels dimonis més coneguts de la comarca. Es tractava d’un dimoni que recorria diferents festes arreu de Mallorca, ja que compaginava la feina de cacaueter amb l’ofici de dimoni.

Existeix una descripció, feta pel pare Rafel Ginard al seu escrit Sant Joan, la meva terra, arran de la presència del dimoni llorità a les festes del poble de Sant Joan:

“En aquesta revetla hi ha dimoni: un llurità, cacaueter, que exercia el doble ofici en totes les festes populars de mitja Mallorca. En lloc de coa, al lloc corresponent, hi portava un picarol. El dimoni, ultra son ofici de perdre ànimes, servia per fer jues i juanets a les rodelles mentres cremaven; per caure, estenallat, al tro final; per posar ordre en les corregudes que se feien el dia de Sant Joan Degollat, immediatament després de l’ofici; per entreteniment i por dels infants i dels grans i tot…”

“L’horabaixa del dissabte se passejaven les xeremies per la vila, amb el dimoni davant davant, que és un dels papers principals de les festes. El que feia de dimoni era de Lloret; era “el qui ho feia millor de Mallorca”, deia ell. Li donaven 30 ptes. i unes espardenyes. Ni el de Montuïri ni el de Petra donaven tan bon compte, ni tenien una carota tant de dimoni”.

Bernat Regis Costa Corredor (Llorito, 1878-?), fou militant d’Esquerra Republicana Balear i membre de la Comissió Gestora que estigué al front de l’ajuntament de Llorito durant el període del Front Popular (març-juliol 1936).

[Font: RAMIS, A. i GINARD, A. (2008): Les festes de Sant Domingo. Permanència, transformació i canvi. Llorito (Mallorca) segles XVII-XX. Ajuntament de Lloret de Vistalegre. Lloret de Vistalegre.]