El Dimecres de Cendra, els veïns del poble occità de Cournonterral celebren “la festa dels pallassos”, per a alguns la més esbojarrada i salvatge del món carnavalesc europeu. El ritual fou originat per un conflicte que existí en el segle XIV entre Cournonterral i la vila veïna, Aumelas, pel control dels recursos i de la llenya del bosc que compartien. Els de Cournonterral, per guanyar la disputa i apropiar-se del bosc, es vestiren de dimonis i prengueren hostatges d’Aumelas. Un cop vencedors, saquejaren els cellers dels contrincants i la celebració esdevingué una bacanal. Aquests fets són recordats cada any al carnaval local. Els vilans prenen un aspecte bufonesc i es vesteixen amb robes blanques, amb teles de sac i amb una màscara diabòlica i barbuda coronada amb un capell de copa amb plomes d’animal. Es dediquen a perseguir els homes d’Aumelas, que van maquillats de blanc. Quan els atrapen els embruten amb una casta de sediment del vi d’un color molt lilós i, tot seguit, beuen aiguardent de raïm i canten arreu del poble. La processó de Cournonterral encarna la violència ritual, la fertilitat simbòlica (festa relacionada amb el vi i la vinya) i l’erotisme que moltes les festes dimonieres de Mallorca denoten.
Fotografia de Friso Spoelstra
Un món de mil dimonis 