Baba Dochia és un personatge popular vigent en la mitologia romanesa, que representa la impaciència primaveral humana: el desig de cloure l’hivern com més aviat millor i endinsar-se a l’estació de la bonança i de la vida s’escenifica ritualment el primer dia de maig arreu del país i, concretament, a la regió transsilvana. A la petita població de Buru, els veïns l’anomenen Baba Luda, que podem traduir per àvia folla, i la persegueixen pels carrers del poble a crits: — Dobai Mare! Dobai Mare!— li diuen. Friso Spoelstra ho tradueix com a “big penis” (penis gros, llarg, potent, etc.). Al seu torn, la bruixa primaveral es passeja amb gràcia per la vila agranant els empedrats i els camins d’hivern per accelerar l’arribada del bon temps, i la fertilitat, a la regió muntanyenca. També per allunyar els esperits demoníacs que s’amaguen rere la neu i rere el fred.
Granera en mà, amb la pell coberta de fullaca i morques, coronat amb una gorreta vermella i cridanera, el Baba Luda realitza un ritual d’ambivalència, perquè representa
tant el bé com el mal, i un ritual de fertilitat. La figura és un home amb un llarg penis de fusta que empaita les al·lotes i malda per fregar-les amb el nas. És aquesta ambigüitat i la sexualitat que escenifica allò que l’acosta als actes dels dimonis mallorquins, esperits entremaliats i aventurers més que no satanasos brughelians. Com la mateixa padrina folla del gran penis: provocadors, escorredissos i alhora propers. Potser només cal que imaginem una canyaferla o una llendera allà on els romanesos hi empren una granera…
Fotografia de Friso Spoelstra
Un món de mil dimonis 