Els ONI són representacions diabòliques ambigües que representen a tots els dimonis, a totes les manifestacions del diabòlic, en el marc del ball KAGURA i amb les màscares i la vestimenta adequada. Són expressions de transgressió que contrasten amb l’estereotip de les màscares i balls fràgils que semblen caracteritzar la cultura nipona. El KAGURA és un ball teatral que els japonesos integren a diverses festes anuals; des dels rituals de fecunditat primaverals fins a cap d’any. Alguns estudis apunten que aquesta dansa integra pràctiques animistes que combinen actituds sagrades amb altres de burlesques, el culte al déu Kami i les formes de teatre Nôi Kabuki tan esteses arreu del Japó. Actualment, les peces de kagura tenen un caràcter sexual i grosser, i el to dominant dels diàlegs i dels balls que s’hi succeeixen és ben bufonesc. En un moment de l’actuació, després de l’aparició d’alguns personatges carnavalescos, els ONI surten de darrere les cortines i comencen a ballar grotescament a l’escenari central, adoptant repetidament actituds i comportaments lascius, en expressió de desbordament sexual. Els ONI representen el mal i la transgressió. En contraposició, després del ball dels ONI compareixen un grup de sacerdots. Els expulsen i purifiquen l’escenari i la comunitat (el públic) dels mals acumulats al llarg de l’any.
Un món de mil dimonis 