Presentació de la “ludoteca endimoniada”

El proper divendres 8 de juliol a les 18h es durà a terme la presentació del nous materials didàctics del projecte “2016. Un any de mil dimonis”. Es farà a la Institució Antoni Maria Alcover, de Manacor, en el marc de l’exposició “Mil dimonis un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca”.

La ludoteca endimoniada pretén ser un espai didàctic que acompanyarà les itineràncies de l’exposició amb l’objectiu d’ajuntar una proposta lúdica i una dinàmica didàctica per tal de què els infants que visitin l’exposició aprenguin del món dimonier jugant.

La ludoteca endimoniada es compon de cinc jocs creats pel col·lectiu “Ludoteca de jardí”, conformat per Xavier Bernadet i David Sapinya. “Ludoteca de Jardí” desenvolupa espais de joc autònom i no dirigit on els materials parlen per si mateixos. En aquests ambients infants, joves i adults es retroben amb el joc, entre ells i amb ells mateixos des de l’exploració i des de l’experimentació. Treballen en diferents ambients amb materials molt diversos però sempre naturals i amb dimensions que sorprenen. Construeixen espais on l’important és deixar-se portar per la intuïció de descobrir com jugar.

Pel projecte “2016. Un any de mil dimonis” han desenvolupat cinc jocs en què els dimonis hi són els protagonistes i que ens permetran conèixer i reconèixer els actors de les festes dimonieres de Mallorca.

La Ludoteca endimoniada obrirà les portes el divendres 8 de juliol a les 18h, a la Institució A. M. Alcover de Manacor. Hi estau tots convidats!

 

Punt de venta del joc de cartes dels Dimonis de Mallorca

Podreu trobar el joc de cartes “Dimonis de Mallorca” en els següents punts de venta:

• Llibreria Lila i els contes. C/ de Joan Lluís Estelrich, 12. C/ Bonaire, 25. Palma
• Llibreria Quart Creixent. C/ d’en Rubí, 5. Palma
• Embat Llibres. C/ Papa Joan XXIII, 5E. Palma
• Gotham Còmics. C/ Sant Miquel, 75, baixos esquerra. Palma
• Llibreria Baobab. C/ de la Carnisseria, 11. Palma
• Rata Corner. C/ Hostals, 17. Palma
• La Insular. C/ Set cantons, 3. Palma

“Diabolus in musica”. Danses i músiques del dimoni

El passat dimecres, 1 de juny, es va du a terme a la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, en el marc de l’exposició “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca” que romandrà oberta al públic fins el 30 de juny, la conferència “Diabolus in musica. Danses i músiques del dimoni” impartida per Francesc Vicens.

Francesc Vicens és Doctor en Musicologia per la UAB i des de 2004 desenvolupa diversos treballs de camp sobre música i oralitat a Mallorca, especialitzant-se amb les tonades de feina, el cant de la Sibil·la i la dimensió festiva de la música. Sobre aquests temes ve impartint conferències i cursos de formació continuada que l’han portat a les aules del CEP, l’ESMUC (Barcelona), l’Espai Mallorca, el Conservatori de Las Palmas, el Conservatori Superior de les Illes Balears i la UIB. Al mateix temps, el seu interès per la música i la història de l’art l’ha portat a realitzar una tesi doctoral interdisciplinar sobre la iconografia musical del romànic hispànic. Ha publicat en diverses revistes nacionals i internacionals temes d’iconografia musical, d’etnomusicologia i historiografia musical a Mallorca. I ha publicat ressenyes de llibres i CD’s en premsa i revistes especialitzades. Des de l’any 2003 es dedica a la docència universitària. És professor titular acreditat al CESAG (Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez) i ha impartit cursos d’Història de la Música als Conservatoris Municipal de Palma, Professional i Superior de les Illes Balears i a la UIB.

La conferència de Vicens es va centrar en fer un repàs de la història de la música a través de l’expressió diabolus in musica, expressió d’origen medieval. De fet, diabolus in musica es tracta d’un interval de quarta augmentada, és a dir un interval que abasta tres tons sencers. Aquest interval rep aquesta denominació pel fet de què produeix un so estrany que l’ha associat a tot un món de supersticions, llegendes i mals averanys. És un interval que des de temps medievals representa allò prohibit, a la incertesa i que també per mor d’aquest tret, ha estat constant al llarg de la història de la música.

A partir d’aquí Vicens féu un recorregut per la història iconogràfica de la música, sobretot destacant la importància de la iconografia del diable en l’art romànic, en molts de casos lligat a escenes musicals i de dansa que representen el caos d’allò maligne enfront al hieratisme de les figures sagrades sovint representades pels profetes, el rei David tocant la lira o els 24 ancians de l’Apocalipsi tocant instruments de corda.

Altre moment cabdal és el Romanticisme, del segle XIX, en què neix la figura del geni romàntic vinculat al virtuosisme tècnic fins al punt que hom a caracteritzat la música del Romàntic com a música del dimoni per la seva complexitat tècnica. En aquest sentit cal destacar al músic Giuseppe Tartini qui va compondre la Sonata per violí en Sol menor, més coneguda com a el Tri del diable, famosa per ser una peça molt difícil d’executar encara ara. La història de la composició d’aquesta peça s’inicia amb un somni del músic. Tartini va somniar que el dimoni li va aparèixer demanant-li ser el seu servent. Tartini li va entregar el seu violí per posar-lo a prova i el diable va començar a tocar amb tanta virtuositat que Tartini va quedar extasiat. Quan va despertar va provar de compondre el que havia tocat el diable en el seu somni i va sorgir aquesta sonata que segons el mateix Tartini és el millor que va compondre en la seva vida.

La imatge de l’encapçalament és de l’escena del somni de Tartini, obra de Louis-Léopold Boilly de l’any 1824.

Diabolus in musica arriba al segle XX de la mà del grup de thrash metal Slayer amb el seu treball de 1998 titulat precisament “Diabolus in musica”.

 

Inauguració “Mil dimonis” a la Institució A. M. Alcover

El passat dissabte, 28 de maig, s’inaugurà l’exposició itinerant “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca” a la Institució Pública Antoni Maria Alcover  en el marc de les Fires i festes de primavera de Manacor. L’exposició fou inaugurada pel Vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles qui va destacar la importància de la festa com a “part del patrimoni que tenim com a poble i és, per això, que estam convidats a preservar-la, a que aquesta s’adapti als canvis que vivim mantenint aquells trets amb els quals s’identifica el poble que l’acull”.

A l’acte d’inauguració d’aquest dissabte a la Institució Antoni Maria Alcover han estat presents el vicepresident primer del Consell, Francesc Miralles, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manacor, Isabel Febrer, juntament amb altres regidors del consistori manacorí, Maria Magdalena Gelabert, directora de la Institució Antoni Maria Alcover i Carme Castells, directora de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet.

L’exposició romandrà a Manacor fins el 30 de juny i es pot visitar de dilluns a divendres de 8,30 a 14h. Si estau interessats en concertar una visita fora d’aquest horari podeu contactaur a info@fundaciocasamuseu.cat o a institucioalcover@gmail.com.

Al voltant de l’estada de l’exposició a Manacor us oferim una sèrie d’activitats per a tota la família que de ben segur seran del vostre interès.

Dimecres, 1 de juny, a les 20h el musicòleg Francesc Vicens impartirà la conferència “Diabolus in musica. Danses i músiques del dimoni”.

Dimarts, 7 de juny, a les 18h us oferim una sessió de contacontes a càrrec de na Caterina Contacontes que ens encisarà amb les històries del “Dimoni cucarell i altres dimoniades”

Pel dissabte 18 de juny, a les 19h, us estam preparant una activitat ben especial amb el cuiner Tomeu Arbona, del Fornet de la Soca, expert amb arqueologia gastronòmica, qui ens parlarà sobre “La cuina del dimoni i altres pecats”. Per aquesta activitat cal inscriure’s a info@fundaciocasamuseu.cat o al 971886014.

El dimoni dels cossiers de Manacor

El dimoni dels cossiers de Manacor surt a les dues sortides que fa el grup de dansaries a l’any. Fou recuperat l’any 2006, anys després de la recuperació dels cossiers.

La dansa dels cossiers és una de les cinc danses rituals de les quals disposa, actualment, el poble de Manacor: els Cossiers, els Moretons, els Indis, els Nanets i les Dames. Se n’ha conservat documentació escrita des del segle XVIII fins a mitjan segle XX, data en la qual deixaren de ballar. El ball fou recuperat el maig de 1981 gràcies a la tasca desinteressada de persones compromeses amb la cultura del poble els quals a partir de les fonts orals posaren en marxa el grup de dansaires.

Des de 1990 l’Escola Municipal de Mallorquí n’és la responsable, custodia els vestits, organitza els assajos i du a terme accions de promoció i divulgació de la dansa amb l’objectiu de donar a conèixer la seva importància com a element del patrimoni festiu i immaterial de Manacor.

Actualment, dansen el dia del pregó de les Fires i Festes de Primavera (darrer divendres de maig) i el dia de la festa del Sant Crist (dia de la Cinquagesma). Els Cossiers són, actualment, set: sis cossiers i una dama. El dimoni vesteix indumentària de tela de sac amb motius pintats en colors vermell i verd, la caputxa fa la funció de carota i porta les banyes incorporades de la mateixa tela que el vestit. els atributs d’aquest dimoni són una barrota i cintes i picarols fermats a la cintura. També els acompanya una colla de xeremiers (xeremies, flabiols i tamborí).

Executen cinc balls diferents tot fent el seu recorregut pels carrers de Manacor: el Peuet, la Balanguera (versió llarga), la Balanguera (versió curta), els Broquers (únic ball de bastons a Mallorca) i la Processó (ball d’acompanyada, interpretat també per les xeremies). Després dels balls, els dansaires reparteixen un brotet de romaní com a símbol de festa i de primavera.

Font: Escola Municipal de Mallorquí (http://www.escolademallorqui.cat/)

Dimonis de Sa Pedrera de Muro

L’Associació Dimonis de Sa Pedrera fou creada l’any 2006 i consta de cinquanta cinc membres. El seu principal objectiu que es marquen els seus responsables és el de potenciar la figura del dimoni i del foc a les festes populars de les Illes Balears, concretament a les patronals de Sant Antoni i Sant Joan del poble de Muro.

Per Sant Antoni el correfoc serveix d’acte d’inici de les festes de Sant Antoni i es caracteritza per la seva espectacularitat amb encesa de campanar inclosa. Es tracta d’una colla que dedica una acurada elaboració per a cada correfoc que preparen i també es dediquen als petits formats.

Els vestits dels dimonis són de cotó blanc, en forma de cassot i calçons amples amb una corda de picarols fermada a la cintura. Tòfol Sastre, artista de Muro, fou l’encarregat de les pintures que cobreixen el vestit. Les carotes són de fibra de vidre i va cosida a una caputxa de pell.

Normalment les sortides a Muro de la colla són cinc al llarg de l’any, per Sant Antoni, per la festa del llibre el mes d’abril, per les festes patronals de Sant Joan, a l’agost a les festes de les Casetes dels Capellans de Can Picafort i finalment a la festa de la Carabassa el mes de novembre. Els deu membres de la batucada Renovers de Sa Pedrera són els acompanyants dels dimonis als correfocs.

Més informació: http://www.dimonisdesapedrera.org/

 

Els dimonis de Sant Antoni, de Son Carrió

Els dimonis de Sant Antoni oficials de Son Carrió són tres, dos de Grossos que són un original i un altre que és còpia i és el que surt per conservar el més antic, i el dimoni Petit. Llavors n’hi ha una vintena de dimonis boiets que els acompanyen. Surten a la revetla de Sant Antoni a l’encesa de foguerons i el dia 17 a les beneïdes.

Totes les carotes són fetes per Jaume Blai. Jaume Blai es va iniciar en el món de les carotes gairebé per casualitat l’any 1983, quan decidí junt amb uns amics del servei militar participar en la Trobada de Dimonis que es celebrà aquell mateix any a Son Carrió. De llavors ençà han estat moltes les trobades en les quals ha participat, a Son Servera, a Muro, a Alcúdia, etc. Va ser llavors quan el públic, sorprès pel seu talent, va començar a encomanar-li carotes i es capbussà plenament dins aquesta afecció que encara ara li perdura. Al llarg de la seva trajectòria ha recuperat varis motlles antics i n’ha fet còpies, tot i que les seves creacions són fruit de la seva intervenció i disseny. Gràcies a les banyes de boc, la llana, les dents de porc o cabra, els esperons de gall i molta imaginació i temps, Jaume Blai ha recreat una vintena de màscares de dimonis que recobren vida durant les festes de Sant Antoni.

Dimonis de Factoria de So (Santa Maria)

Els dimonis de Santa Maria començaren com a Grollers de Sa Factoria per les festes de Sant Antoni de l’any 1999, en un principi com a grup de cercavila que animava i anunciava les festes, basant el vestuari en la imatgeria mediterrània, així com en una mica d’inventiva i col·laboració de tots aquells que en aquells moments formaven part de Factoria de So. Al mateix temps es va pensar en fer un espectacle amb foc i pirotècnia i en honor a sant Antoni i al dimoni, i als foguerons es va fer el mateix any 1999 el primer correfoc. Arran de l’èxit d’aquell primer correfoc varen anar alternant les dues maneres d’actuar, encara que avui en dia, al que més es dediquen és als correfocs.

A mesura que passaven els anys la colla ha anat muntant diversos espectacles representant la lluita entre el bé i el mal, lluita, segons afirmen, “que sempre ha estat la finalitat comú de totes les llegendes, històries, rondalles, en definitiva, el tema principal de la cultura popular de Mallorca i en general de tota la Mediterrània, deixant sempre, en als seus espectacles, una porta oberta a la imaginació del que hi vol participar”.

Els Dimonis de Sa Factoria varen ser la quarta colla de dimonis que es va fer a Mallorca i han passat de fer un correfoc, màxim dos, a l’any, durant els tres primers anys, a fer-ne molts més arreu de tota Mallorca en els darrers quatre anys de la nostra existència (Binissalem, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Pollença, Pla de na Tesa, Port d’Andratx, Bunyola, Ciutat, Llucmajor, Muro, Llubí, etc.) i actuacions a fora de l’illa (Festes de Gràcia a Barcelona i al 25è festival folk a Pardinhas (Lugo)). També han organitzat vàries trobades de dimonis per realitzar una vesprada de convivència entre les colles mallorquines.

A partir de 2002 els Grollers de Sa Factoria van fer un tema específic pels correfocs (incloent-hi variants damunt l’espectacle que s’ha de realitzar) i junt amb l’actuació dels dimonis va néixer Foktoria de Por, unint un joc de llum, espurnes, foc, fum i renou a una música plena de vida i ritme.

Intenten que l’espectacle no sigui massa llarg, però sí molt intens, ple de tot el millor que poden donar i alguna dolenteria (sinó no serien dimonis), innovant cada vegada més, però sempre conservant un caràcter tradicional. Cada vegada són més agosarats, introdueixen noves tècniques, nous aparells, noves formes amb la intenció d’esdevenir un espectacle d’entreteniment.

[Font: http://www.factoriadeso.org/]

Conferència: “El dimoni a les festes tradicionals de Mallorca. Una classificació aproximada”

El passat dijous, 5 de maig, es dugué a terme la conferència “El dimoni a les festes tradicionals de Mallorca. Una classificació aproximada” a càrrec de l’historiador Gabriel Mayol, a la sala de Batles de l’ajuntament de Sineu, en el marc de l’exposició “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca”.

Gabriel Mayol és historiador i màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió per la UIB. Va ser fundador de la publicació digital ‘Es Binerbo’ de Montuïri, on manté una implicació molt activa en la promoció, la comunicació i l’estudi de la historia i la cultura local. Ha treballat en diversos projectes d’investigació lligats a la UIB i és articulista habitual a mitjans com el diari Ara Balears i la revista en paper Bona Pau. Cal destacar també el seu ‘activisme’ cultural a través de les xarxes socials, que comprèn i aprofita com a mitjans de divulgació d’interessos i curolles culturals. En l’àmbit del patrimoni inmaterial, va participar en l’equip que recuperà la festa de la Mare de Déu d’Agost, a Montuïri, i juntament amb Joan Socies és coautor de l’estudi “Uns cossiers amb lletra. El cas de Montuïri”, presentat al II Congrés Internacional de Balls Parlats celebrat a Tarragona l’any 2014. Actualment forma part del gabinet de comunicació de la presidència del Consell de Mallorca.

Gabriel Mayol és també col·laborador de la Fundació Casa Museu, on ha treballat en diversos projectes relacionats amb la Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula, de Sant Joan, com ara la renovació del seu projecte museogràfic i el Cançoner 2.0.

La de Gabriel Mayol és una mirada que combina i equilibra d’una banda, el rigor de l’Acadèmia, de l’altra, la passió del poble; combina també l’anàlisi exhaustiva de l’investigador amb la capacitat de síntesi i l’encert del registre del comunicador. Vet aquí perquè hem cregut pertinent que ens ofereixi, en el marc del projecte “Mil dimonis”, una mirada panoràmica a la figura del dimoni, una ullada antropològica que integri passat i present de la devoció dimoniera i que ens serveixi per comprendre aquest fenomen que es manté tan viu -diria que creix, dia a dia. La seva “classificació aproximada” ens oferirà nous matisos i singularitats que han d’enriquir la nostra mirada envers els dimonis de Mallorca.

Feu clic per accedir a el-dimoni-a-les-festes-tradicionals-de-mallorca-un.pdf

Els dimonis de Lloret de Vistalegre

Els dimonis des de sempre han estat protagonistes destacats de les festes de Sant Domingo que es celebren a Lloret de Vistalegre que es celebren a principis d’agost.

No s’ha pogut confirmar la intervenció del dimoni als balls dels cossiers o a les festes que es celebraven als segles XVII i XVIII. El que sí que és evident és que el dimoni Cucarell és un protagonista significatiu en els programes de festes del segle XX. Malgrat que no és present als programes de principis de segle és ben coneixedor que mestre Bernat Corredor era el dimoni del poble. En aquest sentit és destacable la nota que acompanya el programa de festes de l’any 1928: “Nota: Los adornos e iluminaciones harán la delicia de los asiduos concurrentes, y el COCODIMONI el espanto de chicuelos y traviesos.”

El dimoni llorità encarnat per mestre Bernat Corredor fou un dels dimonis més coneguts de la comarca. Es tractava d’un dimoni que recorria diferents festes arreu de Mallorca, ja que compaginava la feina de cacaueter amb l’ofici de dimoni.

Existeix una descripció, feta pel pare Rafel Ginard al seu escrit Sant Joan, la meva terra, arran de la presència del dimoni llorità a les festes del poble de Sant Joan:

“En aquesta revetla hi ha dimoni: un llurità, cacaueter, que exercia el doble ofici en totes les festes populars de mitja Mallorca. En lloc de coa, al lloc corresponent, hi portava un picarol. El dimoni, ultra son ofici de perdre ànimes, servia per fer jues i juanets a les rodelles mentres cremaven; per caure, estenallat, al tro final; per posar ordre en les corregudes que se feien el dia de Sant Joan Degollat, immediatament després de l’ofici; per entreteniment i por dels infants i dels grans i tot…”

“L’horabaixa del dissabte se passejaven les xeremies per la vila, amb el dimoni davant davant, que és un dels papers principals de les festes. El que feia de dimoni era de Lloret; era “el qui ho feia millor de Mallorca”, deia ell. Li donaven 30 ptes. i unes espardenyes. Ni el de Montuïri ni el de Petra donaven tan bon compte, ni tenien una carota tant de dimoni”.

Bernat Regis Costa Corredor (Llorito, 1878-?), fou militant d’Esquerra Republicana Balear i membre de la Comissió Gestora que estigué al front de l’ajuntament de Llorito durant el període del Front Popular (març-juliol 1936).

[Font: RAMIS, A. i GINARD, A. (2008): Les festes de Sant Domingo. Permanència, transformació i canvi. Llorito (Mallorca) segles XVII-XX. Ajuntament de Lloret de Vistalegre. Lloret de Vistalegre.]