NUUTTIPUKKI (Sastamala, regió de Pirkanmaa, Finlàndia)

Nuuttipukki és un ritual amb un estol de personatges entorn de la figura de la Cabra. Antigament envoltava la Cabra un grup d’homes joves, vestits amb palla i abrics de pells, i que duien màscares fetes amb escorça de bedoll. Anaven de casa en casa, demanant les restes de les menjues de Nadal. Amb el temps, les màscares amb banyes es varen anar abandonant i actualment han estat reemplaçades per màscares de paper o industrials. La tradició de Nuuttipukki és una reminiscència de Joulupukki, un personatge relacionat amb el Pare Noel que en els seus orígens no era tan bonhomiós com ara. En la tradició finesa, els esperits malignes es vestien amb pells i banyes, i sortien de casa en casa espantant a la gent per aconseguir les sobres del menjar nadalenc. Aquí es troba l’origen de la Cabra de Nadal, una criatura horrible que espantava els infants i, en comptes de dur-los regals, els en demanava.

SOURVAKARI (Leskovets, regió de Pernik , Bulgària)

Dia 13 de gener, dia d’Any Nou en el calendari Ortodoxe, té lloc a la regió de Pernik la major trobada de Sourvakari. Reben el nom de la paraula Sourva (Any Nou) i són éssers que duen prosperitat als pobles. Es congreguen en la nit del dia 13, entorn de fogueres. Són personatges sobris, revestits d’un aire sagrat, que participen en els rituals remenant furiosament els seus picarols. Les màscares i vestimentes canvien a cada població, ja que cada artesà posa esment a fer una creació diferent. A Gabrovdol les decoren amb plomes d’ocells, pells o mirallets. I a Banishte vesteixen amb ràfia, duen màscara coronada amb grans banyes i van acompanyats d’un os.

STROHMANN (Empfingen, Alemanya)

Els rituals d’Strohmann i Ströhbar estaven ben estesos antigament arreu d’Alemanya, amb diverses interpretacions: símbols de l’hivern, éssers selvàtics, personificacions de la
luxúria i el dimoni o hereus del ritual de l’Os. En el Carnaval d’Empfingen, l’Os feia acapte arreu del poble acompanyat de diverses criatures vestides amb parracs. Actualment, en comptes de l’acapte es fan processons al centre de la ciutat, protagonitzades per un estol de personatges inspirats en la cultura d’arrel rural: l’Os és menat per un home amb vestit negre i capell; també desfilen bruixes, que emmascaren amb sutge els espectadors. L’Strohmann és un ésser esperpèntic amb vestit fet de palla i branques d’avet.

SHNAPPVIECHER (Tramin, Tirol del Sud, Itàlia)

Els Schnappviecher de Tramin escampen el terror en els carrers d’aquesta localitat vinatera des del 7 de gener fins al dimarts de Carnaval. Són personatges impressionants, que arriben als 3 metres d’alçada. Tenen banyes i no orelles, la mandíbula inferior mòbil i dents de fusta que fan renou de craqueig. Es desconeix el seu origen, tot i que es vinculen amb els dracs de les epopeies i mites medievals. En la processó del Dimarts de Carnaval, els Carnissers i Acompanyants tracten de contenir aquests personatges armats de banyes, i alhora protegir el públic d’ells. Quan la processió passa per on hi ha –o hi havia- un font d’aigua, un Schnappviech és sacrificat per un Carnisser. Alguns interpreten aquest ritual com la mort de l’hivern.

LUZIFER UND KLEINE TEUFEL (Llucifer i els seus dimonis) (Tauplitz, Styrie, Àustria)

Arreu d’Àustria, Sant Nicolau és el personatge central de processons i jocs de màscares. A Tauplitz tenen lloc alguns rituals singulars d’aquesta tradició. Els personatges representats ofereixen dues actuacions. La tarda del 5 de desembre, el silenci del capvespre hivernenc és trencat pel renou eixordador dels picarols del Krampus, els gemecs de les llenderades del Schab i l’aparició d’impressionants personatges vestits de palla. La processó inclou devers seixanta personatges: incloent la Mort (Tod), la Cabra (Habergeiss)… i també Llucifer i els seus dos dimonis. Simbolitzen la lluita i el poder, i se li reconeixen poders d’allunyar el mal d’ull.

KURENTI (Styrie, Ptuj, Eslovènia)

D’acord amb la tradició, els Kurent o Korant són dimonis que s’encarreguen d’espantar l’hivern i despertar la natura. Estan arrelats a la tradició rural, i apareixen en grups en les dates entre el dia 2 de febrer (dia de la Candelera, data habitual en què es “pronostica” la durada del fred hivernenc) i el Dimecres de Cendra. Principalment, estan lligats a les celebracions de Carnestoltes. Van de poble en poble, i de casa en casa, per dur-hi la felicitat. Els acompanya el Dimoni (Taifl). Un altre personatge específic de Ptuj és l’Os, que va acompanyat del seu domador, fent danses i rituals antics.

KRAMPUS (Bad Mitterndorf, Styrie, Àustria)

Els Krampus són figures a mig camí entre dimonis i animals, i formen part dels rituals tradicionals de l’Advent, acompanyant Sant Nicolau en els seus viatges i desfilen en processons. Durant la setmana, multituds de joves i adults participen en diversos “jocs de Krampus” o processons terrorífiques arreu del país. Espanten els infants que no han fet bonda, i encalcen el públic amb el brogit ensordidor dels picarols que duen. A Bad Mittendorf fa més de 100 anys que s’organitza el Krampusspiel, escenificació amb més de 80 actors participant. Un home pobre confessa els seus crims davant del capellà, però no mostra penediment pels pecats. La Mort li dóna mort i llavors és arrossegat per dos Krampus.

DONDOLASI (Grobnick, regió de Primorje-Gorski Kotar , Croàcia)

El nom de Dondolasi fa referència als pastors que eren llogats pels amos de les possessions per protegir els ramats de les bèsties salvatges, i que espantaven els predadors fent sonar objectes, com els picarols. Vesteixen robes fetes de pells d’ovelles, duen un crani de bou per màscara i tenen la cara emmascarada de sutge. Malgrat aquesta tradició dels pastors és pràcticament desapareguda, són recordats pel Carnestoltes.

CERTI (Třebič, discricte de Vysočina, República Txeca)

A la República Txeca, Sant Nicolau visita els residents el dia 5 de desembre al vespre. Va acompanyat de l’Àngel, alguns Dimonis (anomenats Certi) i la Mort. La figura del dimoni és ben diferent a cada poble. Generalment va vestida de color fosc, i té la llengua ben llarga, que li penja impúdicament de la boca. Té cua, duu un bon nombre de picarols i maneja una forca. Els Certi espanten els infants, ja que és sabut que s’enduen els polissons a l’infern.

MECHKARI (Prilep, regió de Pelagònia, Macedònia)

El vestit de Mechkari (que literalment podem traduir com “domador d’ossos”) és una màscara tradicional creada per l’antic gremi de carnissers del Prilep amb motiu del carnaval que, d’acord amb al calendari Ortodoxe, marca l’inici de la Quaresma. Es creu que amb aquest vestit, fet de pells de cabres i ovelles escorxades durant l’any, els carnissers tractes de redimir els pecats amb el sacrifici d’aquests animals. Les festes comencen amb l’aplec de casa en casa dels Mechkari; llavors fan el jurament de ballar i
beure fins que estiguin en trànsit.