STROHMANN (Empfingen, Alemanya)

Els rituals d’Strohmann i Ströhbar estaven ben estesos antigament arreu d’Alemanya, amb diverses interpretacions: símbols de l’hivern, éssers selvàtics, personificacions de la
luxúria i el dimoni o hereus del ritual de l’Os. En el Carnaval d’Empfingen, l’Os feia acapte arreu del poble acompanyat de diverses criatures vestides amb parracs. Actualment, en comptes de l’acapte es fan processons al centre de la ciutat, protagonitzades per un estol de personatges inspirats en la cultura d’arrel rural: l’Os és menat per un home amb vestit negre i capell; també desfilen bruixes, que emmascaren amb sutge els espectadors. L’Strohmann és un ésser esperpèntic amb vestit fet de palla i branques d’avet.

SHNAPPVIECHER (Tramin, Tirol del Sud, Itàlia)

Els Schnappviecher de Tramin escampen el terror en els carrers d’aquesta localitat vinatera des del 7 de gener fins al dimarts de Carnaval. Són personatges impressionants, que arriben als 3 metres d’alçada. Tenen banyes i no orelles, la mandíbula inferior mòbil i dents de fusta que fan renou de craqueig. Es desconeix el seu origen, tot i que es vinculen amb els dracs de les epopeies i mites medievals. En la processó del Dimarts de Carnaval, els Carnissers i Acompanyants tracten de contenir aquests personatges armats de banyes, i alhora protegir el públic d’ells. Quan la processió passa per on hi ha –o hi havia- un font d’aigua, un Schnappviech és sacrificat per un Carnisser. Alguns interpreten aquest ritual com la mort de l’hivern.

LUZIFER UND KLEINE TEUFEL (Llucifer i els seus dimonis) (Tauplitz, Styrie, Àustria)

Arreu d’Àustria, Sant Nicolau és el personatge central de processons i jocs de màscares. A Tauplitz tenen lloc alguns rituals singulars d’aquesta tradició. Els personatges representats ofereixen dues actuacions. La tarda del 5 de desembre, el silenci del capvespre hivernenc és trencat pel renou eixordador dels picarols del Krampus, els gemecs de les llenderades del Schab i l’aparició d’impressionants personatges vestits de palla. La processó inclou devers seixanta personatges: incloent la Mort (Tod), la Cabra (Habergeiss)… i també Llucifer i els seus dos dimonis. Simbolitzen la lluita i el poder, i se li reconeixen poders d’allunyar el mal d’ull.

KURENTI (Styrie, Ptuj, Eslovènia)

D’acord amb la tradició, els Kurent o Korant són dimonis que s’encarreguen d’espantar l’hivern i despertar la natura. Estan arrelats a la tradició rural, i apareixen en grups en les dates entre el dia 2 de febrer (dia de la Candelera, data habitual en què es “pronostica” la durada del fred hivernenc) i el Dimecres de Cendra. Principalment, estan lligats a les celebracions de Carnestoltes. Van de poble en poble, i de casa en casa, per dur-hi la felicitat. Els acompanya el Dimoni (Taifl). Un altre personatge específic de Ptuj és l’Os, que va acompanyat del seu domador, fent danses i rituals antics.

KRAMPUS (Bad Mitterndorf, Styrie, Àustria)

Els Krampus són figures a mig camí entre dimonis i animals, i formen part dels rituals tradicionals de l’Advent, acompanyant Sant Nicolau en els seus viatges i desfilen en processons. Durant la setmana, multituds de joves i adults participen en diversos “jocs de Krampus” o processons terrorífiques arreu del país. Espanten els infants que no han fet bonda, i encalcen el públic amb el brogit ensordidor dels picarols que duen. A Bad Mittendorf fa més de 100 anys que s’organitza el Krampusspiel, escenificació amb més de 80 actors participant. Un home pobre confessa els seus crims davant del capellà, però no mostra penediment pels pecats. La Mort li dóna mort i llavors és arrossegat per dos Krampus.

DONDOLASI (Grobnick, regió de Primorje-Gorski Kotar , Croàcia)

El nom de Dondolasi fa referència als pastors que eren llogats pels amos de les possessions per protegir els ramats de les bèsties salvatges, i que espantaven els predadors fent sonar objectes, com els picarols. Vesteixen robes fetes de pells d’ovelles, duen un crani de bou per màscara i tenen la cara emmascarada de sutge. Malgrat aquesta tradició dels pastors és pràcticament desapareguda, són recordats pel Carnestoltes.

CERTI (Třebič, discricte de Vysočina, República Txeca)

A la República Txeca, Sant Nicolau visita els residents el dia 5 de desembre al vespre. Va acompanyat de l’Àngel, alguns Dimonis (anomenats Certi) i la Mort. La figura del dimoni és ben diferent a cada poble. Generalment va vestida de color fosc, i té la llengua ben llarga, que li penja impúdicament de la boca. Té cua, duu un bon nombre de picarols i maneja una forca. Els Certi espanten els infants, ja que és sabut que s’enduen els polissons a l’infern.

MECHKARI (Prilep, regió de Pelagònia, Macedònia)

El vestit de Mechkari (que literalment podem traduir com “domador d’ossos”) és una màscara tradicional creada per l’antic gremi de carnissers del Prilep amb motiu del carnaval que, d’acord amb al calendari Ortodoxe, marca l’inici de la Quaresma. Es creu que amb aquest vestit, fet de pells de cabres i ovelles escorxades durant l’any, els carnissers tractes de redimir els pecats amb el sacrifici d’aquests animals. Les festes comencen amb l’aplec de casa en casa dels Mechkari; llavors fan el jurament de ballar i
beure fins que estiguin en trànsit.

DIAVOLO DE CARNEVALE (Tufara, regió de Campobasso, Itàlia)

Al petit poble de Tufara, proper als Abruços, viuen el temps de Carnaval amb efervescència i amb una estètica tradicionalista. El dia més important, el Martedì grasso, la vila escenifica el retorn de les forces naturals amb motiu de la celebració de la passió i la mort de Dionís, un déu amb forta vinculació amb el món del camp, la vinya i la vegetació en general. El moment central de la celebració, però, no el regeix la figura del déu sinó una dansa demoníaca. El Diavolo de Tufara vesteix la màscara més antiga de la regió i desfila sota set pells de cabra. Es diverteix pels carrers i per les places del poble; crida, persegueix el públic, sedueix les dones i s’entreté interactuant amb altres personatges que l’acompanyen en tot moment: els folletti, les mortes, etc. A més, s’encara d’una manera grotesca amb la figura de l’U Pisciatur, caràcter que representa l’alegria i la joia enfront a la impremta tenebrosa del Diavolo. El ritual, producte d’un món que fa
pocs anys continuava essent eminentment agrari, combina el carnaval amb algunes pràctiques catòliques que, tot i això, no s’immisceixen en el ball del dimoni.

TSCHÄGGÄTTÄ (Lotschental, cantó de Valais, Suïssa)

Hi ha diferents teories sobre Tschäggättä: per alguns estan inspirats en els grups de bandolers que antigament es disfressaven per poder entrar a robar sense ser reconeguts;
per a altres, simbolitzen els antecessors, que retornen del més enllà per castigar o premiar als vius; també hi ha qui creu que han derivat del teatre popular. Fins a mitjan segle XX, només els homes fadrins podien vestir la fressa de Tschäggättä. Així vestits, espantaven infants i dones, els llançaven per la neu, els emmascaraven o colpejaven amb bosses plenes de cendres. Avui dia, tant adults com infants es vesteixen de Tschäggättä i atemoreixen els habitants del poble.